L´impost de va néixer el 1977 amb caràcter temporal amb el pretext de completar dades patrimonials dels contribuents en el Impost de la Renda , però com és habitual el excepcional acaba establint bases en el sistema tributari espanyol, la Llei orgànica 8/1980 , de finançament de les Comunitat autònomes ( LOFCA ) va acabar cedint el rendiment íntegre a les comunitats autònomes.
Posteriorment va ser redissenyat al 1991 amb la Llei 19/1991 de 6 de juny , on es regulava l´Impost i es redefinien els seus objectius.
L´impost de Patrimoni va ser tècnicament suprimit al 2008 , al permetre la bonificació del 100 % de la quota . Però amb la crists del 2011 es va recuperar de forma transitòria . amb el RD 13/2011 , que va restablir la seva aplicació per els exercicis 2011 i 2012 , passant a prorrogar-se a partir de llavors anualment , fins la Llei 11/2020 de pressupostos Generals de l´Estat 2021 (LPGE 2021 ) on es va reconèixer irrevocablement el caràcter indefinit en el article 66 , també es va modificar l´article 30 de la Llei de IP , passant a ser el tipus marginal màxim del 2,5 % al 3,5 %.
A l´Abril de 2021 el Tribunal constitucional va admetre a Tràmit el recurs de inconstitucionalitat.
Aquest increment a l´escala de gravamen a un tipus màxim de 3,5 % , pot superar amb escreix els tipus de interès de mercat , tenint en compte la impossibilitat de generar rendiments de certs patrimonis , es abusiu que s’hagi de liquidar un impost que impliqui la reducció del patrimoni personal , amb el que possiblement es vulnera l article 31 de la Constitució sobre el principi d´activitat econòmica , ja que sotmet el gravamen a un riquesa irreal , inexistent o fictícia.
També , com causa de oposició es senyala que la Llei de pressupostos no pot crear impostos , només podrà modificar-los quan en una llei substitutiva estigui previst (ho estableix l´article 134.7 de la constitució que també queda vulnerat).
Si el Tribunal Constitucional declara inconstitucional la eliminació definitiva d ela bonificació del 100 % de l´impost per extralimitació de normativa de la LGPE, la conseqüència seria que en ela anys 2021 y següents la bonificació estaria vigent i per tant , la Administracio hauria de realitzar la devolució dels impostos pagats en aquells exercicis , més interessos de demora.
Però en el cas que així fos , i el Tribunal declarés la inconstitucionalitat de l´Impost, podria determinar que s´apliqués només als contribuents que haguessin impugnat les seves declaracions 2021/2022/2023/2024 , ja que com encara estarien en procés de discussió no serien fermes.
Els qui no haguessin fet un recurs, les liquidacions podrien quedar consolidades sense possibilitat de devolució sobre el fonament de inconstitucionalitat de l´Impost.
Les impugnacions de declaracions hauran de fer-se mitjançant una sol·licitud de rectificació de les autoliquidacions presentades . Però cal tenir en compte que aquesta rectificació implica una interrupció de la prescripció guanyada , el que implica que s´ampliarà el termini que te la Administracio per revisar les declaracions i en el seu cas que trobi algun error , girar liquidacions i sancions.
AVANTATGES
- Possibilitat de recuperar la quota pagada corresponent a l´Impost de Patrimoni dels períodes no prescrits més els interessos de demora.
INCONVENIENTS
- Si es realitza una rectificació de la declaració i es sol·licita la devolució de ingressos indeguts s’interromprà el termini de prescripció ja iniciat de quatre anys des de cada any presentat.
- Si es realitza una rectificació de la declaració hi ha més possibilitats de revisió dels anys no prescrits per part de l´Agencia Tributaria.
- Si no es realitza la rectificació i posterior seguiment de les cartes denegatòries es possible que no es retorni res , encara que la sentencia de inconstitucionalitat sigui favorable.
A demés , cal tenir en compte que probablement s´arribarà a tenir que realitzar una demana judicial (doncs la Administració de Hisenda denega la rectificació de aquestes declaracions i finalment o queda sospès el procés o cal fer una demanda) , en cas de demanda cal tenir en compte el cost de procurador i el càrrec de les costes si el cas conclou denegatori.
En el context polític actual es complicat que es resolgui properament aquesta sentencia i que a demés sigui de inconstitucionalitat.
Tramit Sant Cugat informa de la situació actual en referencia a aquest impost però no realitzarà cap gestió de declaracions rectificatives i possible procés de reclamació judicial posterior sense la sol·licitud expressa per escrit del client.
Qualsevol aclariment quedem a la seva disposició.
Sant Cugat a 30 octubre 2025
