El testament

És un acte de caràcter personalíssim on manifestem quina és la nostra voluntat en relació al destí del nostre patrimoni en el moment en que es produeixi la nostra mort.

 

Què hem d’incloure en el concepte de patrimoni?

Tant els drets com les obligacions, és a dir, tant els béns mobles com els immobles i els dipòsits bancaris dels quals som titulars, com tots aquells deutes que estiguin vigents al moment de la mort.

 

Què passa si no fem testament?

Existeix un règim jurídic contingut al Codi de Successions que preveu, de forma successiva, qui són els cridats a rebre l’herència del difunt:

  • Els descendents (els fills)
  • El cònjuge (si hi ha descendents rep l’usdefruït vidual sobre tots els bens)
  • Els ascendents (els pares)
  • Els parents col·laterals fins el segon grau (els germans)
  • La Generalitat de Catalunya.

 

En cas de defunció de uns dels cónjuges les bens passen primerament als fills , quedant la parella desafavorida en el cas de no haver testament.

 

Plantejament molt comú:

Sovint pensem que no cal fer testament al coincidir, més o menys, la nostra voluntat amb el que ja preveu la  Llei en aquest sentit. És un mal plantejament, doncs la Llei ha de contemplar un règim supletori a la nostra voluntat per tal d’assegurar i regular el destí del patrimoni i donar-nos seguretat jurídica en cas que no hi hagi testament però és sens dubte millor que aquest règim sigui l’alternativa. Mai la regla general.

 

Els avantatges de fer testament són:

en primer lloc, el fet de poder organitzar el destí del nostre patrimoni amb total fidelitat a la nostra voluntat, en aquest sentit el nostre Codi de Successions ens ofereix un ventall molt ampli de figures jurídiques que ho ens permeten; en segon lloc, el fet de poder decidir com es repartiran els nostres hereus aquesta herència, doncs cal tenir en compte que el repartiment és la principal font de conflictes entre els hereus; i en tercer lloc, facilitar extraordinàriament els tràmits d’acceptació de l’herència i per tant reduir els costos que suposen la intervenció dels professionals que els duguin a terme. Fer un testament suposa una despesa que gira al voltant dels 36-40 €, que és el que costa la intervenció del Notari, a més del que costi l’assessorament de l’advocat que us el planifiqui, perquè tant important és el fet de fer testament com el fet d’haver-l’ho planificat correctament.

 

 

Possible contingut bàsic del testament pel que fa al patrimoni:

 

  • Instituir a una o varies persones com a hereves universals de tots els teus bens. Contingut de caràcter obligatori.

 

  • Nomenar substituts per si els instituïts hereus no poder arribar a rebre l’herència. Es poden fer tantes substitucions successives com es vulguin.

 

  • Constituir un llegat per tal d’atribuir la llegítima. A Catalunya és d’un 25% del total valor de l’herència. Contingut obligatori. Sobre aquest percentatge no es pot disposar. Els futurs legitimaris són els descendents i en el seu defecte els ascendents.

 

  • Constituir llegats per fer atribucions concretes de bens o drets. Molt útil quan el testador vol decidir el repartiment concret de l’herència. Molt habitual per exemple per designar a algú com usufructuaria d’algun o de tots els bens. Contingut no obligatori.

 

  • Al marge de l’anterior el contingut s’adaptarà a la voluntat de testador mitjançant totes les figures jurídiques contingudes al Codi de Successions.

 

 

Possible contingut bàsic del testament pel que fa a la organització de la tutela:

Resulta molt interessant poder aprofitar el moment de fer testament per designar qui volem que siguin els tutors dels nostres fills menors d’edat, o de qualsevol familiar incapacitat per administrar els seus bens y/o la seva persona, en cas que ens sobrevingui la mort:

 

  • Es nomenen els tutors: Els nomenats no ho son simultàniament, sinó successivament. Per tant, s’ entendran nomenats com a tutors successius, per l’ordre establert, amb exercici no conjunt, i aniran succeint-se en l’ exercici de la tutela pel mateix ordre, en els casos de mort, incapacitat inicial o sobrevinguda, prohibició, inhabilitació, excusa o remoció, les quals hauran d’esser declarades pel Jutge.

 

  • Tots els nomenats, llevat d’aquell que exerceixi el càrrec de tutor, poden integrar el Consell de Tutela, que estarà presidit pel següent nomenat en ordre en la llista abans esmentada, d’ acord, doncs amb la prioritat establerta pel testador a la dita llista.

 

  • Es formalitzarà un inventari inicial dels béns hereditaris, valent como a tal el que contingui l’ escriptura de manifestació d’ herència. Aquest inventari es dipositarà davant el Jutge del Registre Civil en que s’ hagi inscrit la tutela.

 

  • El tutor rendirà comptes anuals al Consell, les quals, a efectes de la seva constància ulterior hauran d’ esser dipositades davant el Jutge del Registre Civil on consti inscrita la tutela..

 

 

Efectes de la defunció en les parelles de fet.

 

  • Si hi ha testament: El que prevegi el testament
  • Si no hi ha testament: La parella supervivent té la propietat de les robes, del mobiliari i dels estris que constitueixen el parament de l’habitatge comú. No accedeix però a les joies, bens d’extraordinari valor o mobles que siguin d’origen familiar. Durant l’any següent a la mort del convivent, el supervivent té dret a habitar tot l’habitatge comú, amb la facultat de prendre’n possessió, i a esser alimentat amb càrrec al patrimoni del premort, en consonància amb el nivell de vida que ha mantingut la parella i amb la importància del patrimoni. Aquest règim general però té alguna excepció en funció de les circumstàncies de cada cas. Si el difunt era arrendatari de l’habitatge, el convivent té dret a subrogar-se en els termes que estableixi la legislació d’arrendaments urbans.